de La germana, l’estrangera
Maria-Mercè Marçal
El teu dolor:
la meva culpa, en el mirall
—mirall, repte que imanta uns ulls
de cega que em retornen, nus,
còdols de fona
clavats al mig del meu dolor:
la teva culpa en el mirall.
La teva culpa:
el meu dolor en el mirall
—mirall, desert on interroga
els confins de la sorra, cega
endevina d’estralls,
obstinada i fidel, la meva culpa:
el teu dolor, en el mirall.
*
I sé que ets tu, i sé que no ets tu
la sang que xuclo d’aquesta ferida.
Recordes? Menstruaven les estrelles
i un crit de primavera temerària
tacava els llençols lívids de la por:
ja cap lleixiu n’esborrarà l’empremta.
¿Recordes, lluny, l’escampadissa boja
incruenta, bogal, roses enceses
del teu-meu sexe, entre la seda i l’ònix
—parany de melangies indomables:
Rellotge viu, contrallum d’hores foses
sense senyal, llunari i abraçada?
I ara que tu no hi ets, absurdament,
la sang se’m fa, absurdament, ferida.
la meva culpa, en el mirall
—mirall, repte que imanta uns ulls
de cega que em retornen, nus,
còdols de fona
clavats al mig del meu dolor:
la teva culpa en el mirall.
La teva culpa:
el meu dolor en el mirall
—mirall, desert on interroga
els confins de la sorra, cega
endevina d’estralls,
obstinada i fidel, la meva culpa:
el teu dolor, en el mirall.
*
I sé que ets tu, i sé que no ets tu
la sang que xuclo d’aquesta ferida.
Recordes? Menstruaven les estrelles
i un crit de primavera temerària
tacava els llençols lívids de la por:
ja cap lleixiu n’esborrarà l’empremta.
¿Recordes, lluny, l’escampadissa boja
incruenta, bogal, roses enceses
del teu-meu sexe, entre la seda i l’ònix
—parany de melangies indomables:
Rellotge viu, contrallum d’hores foses
sense senyal, llunari i abraçada?
I ara que tu no hi ets, absurdament,
la sang se’m fa, absurdament, ferida.