Cerimònia Conjunta
Els semideus s’amaguen
dins els nostres timpans
perquè no els vegem.
Només si cavem cap al cosmos
podrem percebre
la tremolor que els provoca
la por de ser descoberts.
Obre el pòrtic
cap a la veritat estel·lar i enumera’m
què hi veus.
Sobirania
Les coses petites necessiten parella.
Dos ulls.
Dues orelles.
Dos braços.
Dos turmells.
Dos colzes.
Dues mans.
Dos mugrons.
Dues cames.
Dos ovaris.
Dos testicles.
Dos genolls.
Dos peus.
Però la mort, la mort és tan gran
que només n’hi pot haver una.
Espaitemps
Dic en veu alta la paraula univers
i sé que quan l’escoltis notaràs la fascinació
que em vessava mentre l’escrivia
perquè sentiràs els enigmes del mot col·lapsant-me el cervell.
Percebràs el frenètic registre
de la freqüència cardíaca i l’alè entretallat
per la revelació del buit que omple,
que abraça les zones mortes.
Univers.
I això no és ciència, això és pura mística
que no pot ser documentada
ni amb xifres
ni amb lletres.
Som tan idiotes que fem gràcia,
els humans que ens fem preguntes.
Renec
Jo no volia un mapa.
Jo volia un matxet per obrir-me pas
a la selva, seguint l’inconscient.
Quan diuen massa tard,
vols dir que potser no exageren?
He trobat un petit ganivet
i crec que podré tallar les plantes
que se’m fiquen als ulls,
les que m’obstrueixen la voluntat,
les que exalten les contradiccions.
Sí,
jo no volia un mapa.
Jo volia un Déu dins de cadascú.
Brots
Entre lletra i lletra
hi neix un munt d’herba
que no penso tallar.
He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.
Mira’m com contemplo,
com em cruix el cos
només en l’acte de mirar.
Estirar les definicions
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.
Allargar els sons
perquè t’arribin les ones
ara que ets totes les cases,
tots els rebosts,
tots els refugis nuclears.
Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.
Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.
Cinc Poemes
Anna Gual
Listen to the original read by the poet:
Anna Gual published her first book of poetry, Implosions (LaBreu Edicions, 2008), at the age of twenty-two. In 2013 her book L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013) won the award Premi de poesia mediterrània Pare Colom and two years later she published Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). In 2016 she won two prestigious awards, the Premi Bernat Vidal i Tomàs for her book Molsa (AdiA Edicions, 2016) and the Premi Senyoriu Ausiàs March for her book El tubercle (Editorial 3i4, 2016), both part of a trilogy which was concluded with Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019). In 2019 she received the award Premi Rosa Leveronide poesia for her book of poetry Ameba (Llibres del Segle, 2020). She appears in, among others, the anthologies Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017), Mig segle de poesia catalana: Del Maig del 68 al 2018 (Edicions Proa, 2018), and Poesía in-versa: Nueva expresión de mujeres poetas (In-Verso, 2018). She has travelled as an invited poet to festivals, author meetings, and poetry translation seminars in England, Croatia, Sardinia, and Russia. Her poetry has been translated into English, French, Spanish, Galician, Russian, Croatian, Portuguese, and Italian.
Ona Bantjes-Ràfols is a Catalan-Canadian from Saskatchewan who now calls Montreal home. She co-translated with Elisabet Ràfols Martí Sales’ Huckleberry Finn (Book*Hug Press, 2015) from Catalan. Her translation of a segment of Albert Casals’ El món sobre rodes (The World on Wheels) won her the runner-up prize in Asymptote’s “Close Approximations” contest (nonfiction category) in 2016. Also in collaboration with Elisabet Ràfols, she translated Flavia Company’s Magokoro, currently awaiting publication.
