OSMOSI
El pis ha estat buit durant anys. Els fils d'estendre rovellats palesen la incúria del temps. Fa poques setmanes, però, una llum poc convincent delata la presència d'algú. Cap soroll, cap olor provinent del celobert, cap indici de vida domèstica, només la llum cada vespre, puntual com un far. El Bercari Sampsor, dut per la tafaneria, ha deixat caure una peça de roba i, amb el pretext de recollir-la, ha tocat el timbre. L'espiera s'ha enfosquit sense remor prèvia i només un gemec de panys ha precedit l'aparició d'una dona vella d'aspecte plàcid, que l'ha convidat a entrar amb un somriure acollidor. El pis, amb un tel de pols damunt els mobles i els objectes exànimes, sembla encara sense habitar. El Bercari Sampsor i la dona vella d'aspecte plàcid, com si es coneguessin de tota la vida, han compartit les plenituds i desercions de les seves desproporcionades existències. I a poc a poc, amb la disposició de la cera fosa, el Bercari Sampsor s'ha deixat captivar pels ulls de la dona vella d'aspecte plàcid. Fins a l'abraçada i la nuesa. Atretes per una força indesxifrable, les mans joves han acaronat la pell aspra, solcada d'esquerdes com un mur centenari. I, amb el primer bes, el cos de la dona vella d'aspecte plàcid ha començat a rejovenir-se. Després de la darrera convulsió de l'orgasme, abans de cloure els ulls per sempre, el Bercari Sampsor ha vist sortir de l'habitació una jove nua de cos eburni. A mig matí, l'ensenyapisos d'una agència immobiliària s'ha trobat el cos d'un vell nu damunt un llit per fer.
TRANSGLOTISME
Feia estona que havia començat la conferència de cloenda del congrés. A la sala d'actes de la biblioteca, es respirava l'ambient anquilosat dels grans rituals acadèmics. La remor esporàdica de les parpelles encara reticents a la son apaivagava la solitud dels homes il·lustres de marbre. A la taula presidencial, dos dignataris del fatu regne de Minerva pesaven figues a banda i banda del conferenciant forà, frisós per enllestir l'avorriment i passar al piscolabis. Dins la cofurna de vidre, el traductor simultani maldava per fer arribar aquell desori a les poques orelles supervivents. «Prenant comme base les principes de Ezio Ornato pour la formalisation d'un code de transcription (univoque, économique et dinamique), nous sommes arrivés au protocole suivant.» «Partint dels principis d'Ezio Ornato per a la formalització d'un codi de transcripció (unívoc, econòmic i dinàmic), hem arribat al protocol següent.» A la fila vint-i-set, davant per davant de la cofurna del traductor, una noia bruna intentava prendre nota d'aquell desgavell. Els auriculars, a manera de diadema, li recollien els cabells i li deixaven nu el rostre expectant. «Chaque poème est précédé du relevé génétique des documents (manuscrits et imprimés) qui le concernent, décrits et numérotés dans l'ordre de rédaction.» «Cada poema va precedit del llistat genètic dels documents (manuscrits i impresos) que li pertoquen, descrits i numerats per ordre de redacció.» Algú roncava sorollosament a la fila trenta-dos. La noia bruna va rebregar el foli gargotejat i, acomodant-se al seient, va deixar córrer els ulls pel teginat policrom. El traductor va resseguir amb la mirada el perfil del rostre, de les espatlles, dels braços, de les sines, de les cames estirades i es va deixar portar per la imaginació. «La structure du texte est marquée para sa présentation stratigraphique interlinéaire.» «L'estructura del text ve marcada per la seva presentació estratogràfica interlineal.» La son, estesa com un immens plàstic d'hivernacle, cobria ja gairebé tota la sala d'actes. La noia bruna va badallar i, tot mirant el seu voltant, es va pessigar la punta erecta del mugró esquerre. I la pell de gallina dels seus braços nus va seduir el traductor. «L'ordre génétique des interventions dans une même strate est reproduit par la succession linéaire des variations.» «M'agrada com l'aire condicionat fa trempar els teus mugrons. Me'ls puc imaginar acabant de créixer entre els meus llavis.» La noia bruna, sense retirar la mà del pit, el va mirar lentament, amb uns ulls semblants a deus calmes. I un somriure lasciu, encès com un estendard, va propiciar el miratge. «La zone appareil A présente les variations de ponctuation et la zone appareil B est réservée aux notes.» «No em puc estar de tocar-me tot imaginant el teu cos nu, gràcil com l'escuma. La imperceptible transformació de l'aixella en sina, la remor canicular del pubis ombrejat, les natges suaus com còdols. I el meu penis acaronant el tel encès del teu sexe humit.» La noia bruna, sense deixar de mirar el traductor, va fer lliscar la mà dins els pantalons balders i va començar a masturbar-se. «Pour les textes inédits, on suit le même système mais seulement avec un subappareil génétique.» «Em plauria d'abandonar-me al teu domini, i que les teves mans espurnegessin a tots els racons del meu cos, tens com un cable d'acer.» Els orgasmes, transmesos per la mirada, van arribar a l'uníson, unànimes com una munió d'ocells exòtics. I els darrers gemecs del traductor van ressonar com una ànima de viola dins les orelles dels inadvertits dorments. «L'édition génétique obtenue doit nous mettre en conditions d'affronter ce fait si simple mais si souvent oublié que'après tout la création littéraire est aussi une activité humaine.» Quan la noia bruna i el traductor simultani, seguits per la veu abaltida del conferenciant, van sortir de la sala d'actes de la biblioteca, un prometedor ajudant de departament remenava malhumorat els fils dels seus auriculars emmudits.
LA PREPOTÈNCIA DE L'ATZAR
Quan el Ceraüni Vilaür, home temorós dels fenòmens inescrutables, va rebre la carta fotocopiada, no va qüestionar la versemblança del seu contingut i, per no desencadenar les forces cegues de l'inexplicable, risc que no estava disposat a córrer, va preparar les sis còpies. Però la placidesa d'esperit que emana de la prevenció va durar poc, perquè el Ceraüni Vilaür va haver d'assumir amb creixent estupor les desgràcies successives dels seus sis destinataris: el seu germà va patir un atac de feridura, el seu millor amic va perdre les dues cames en un accident de cotxe, el seu veí d'estiueig es va arruïnar, el seu company de despatx va quedar cec per culpa d'un glaucoma, la seva ex-dona es va quedar embarassada d'un passavolant, el seu cosí aturat va perdre la butlleta guanyadora d'una travessa milionària. El Ceraüni Vilaür, aclaparat pel pes de la culpa, feixuc com una bombolla de grisú a punt d'esclatar, va repartir les seves possessions en sis parts iguals i, un cop delegades les instruccions pertinents, es va llançar al buit per la finestra del seu dormitori. Pocs dies després del sepeli, algú va trobar, dins la butxaca interior d'una de les americanes del difunt, sis cartes sense enviar lligades amb una goma elàstica.
KIT
El detectiu m'havia anotat el nom i l'adreça de l'hotel en un d'aquells papers grocs amb una banda adhesiva al darrere, reutilitzable fins que s'omple de borrissol, d'engrunes de tabac i de pestanyes òrfenes. Durant el trajecte en cotxe, em sentia com si una placenta de metacrilat m'impedís distanciar-me de les meves sensacions, esperonades per la confirmació de la sospita. D'ençà que coneixia la Dula Surp, la llavor del recel s'havia atrinxerat en un racó de la meva eufòria amorosa i, atiada per tardances i absències injustificades, maldava per guanyar terreny. En veure l'hotel, amb un rètol borni fent pampallugues a la façana, una fiblada de desconsol, minuciosa com un raig catòdic, em va entelar els ulls. L'home de recepció, assegut darrere un taulell exhaust, es va deixar subornar amb facilitat. La cambra era al fons d'un passadís mal il·luminat i amb una moqueta espellofada. La clau mestra va obrir el pestell amb un frec imperceptible. Una claror mòrbida omplia les parets d'ombres deformes. Agenollada damunt el llit, amb un fervor del qual mai l'hauria cregut capaç, la Dula Surp estava copulant amb el seu cap de personal (títol de la història: Promoció interna), o amb el detectiu del paper groc (títol de la història: Ardit), o amb un maniquí d'aparador (títol de la història: Plagi fetitxista), o amb un gos de raça indefinida (títol de la història: Zooràstia), o amb un sàtir (títol de la història: Culte dionisíac), o amb un home-llop (títol de la història: Licantropia), etcètera.
